Sobre el bloc

L’edifici del carrer dels Salvador número 14 és el reflex d’un barri en transformació, d’una manera de viure i d’una manera de veure el món; i alhora en sí mateix, una crítica social; ja que els seus habitants, estant com estan fora de tota ortodòxia, fan gala dels valors més importants: honestedat, generositat i fidelitat.

Categories

Paraules clau

Civilis XAL documental

26/07/10

Capítol 13 i c'est fini

Ja s’ha acabat. Aquí queden les hores mortes asseguda a l’escala amb el meu germà parlant sobre la vida, la mort i el cinema, aquí queden les discussions sobre trípode natural o càmera en mà, queden doncs aquí, les trucades esperades i desesperants, les llistes de seqüències que s’han de gravar i les que no es gravaran, queden els comentaris cínics després d’apagar la càmera, aquí queden el que m’hagués agradat que fos i que al final no ha pogut ser, perquè potser havia de ser tal i com ha sigut.

Però sobretot aquí queda la construcció emocional d’una escala especial, especial per mi i així ho he volgut mostrar. Fora de la política i les estadístiques, he intentat descriure a persones que viuen i es debaten en el nostre món, amb les seves contradiccions i la seva humanitat, per si de cas algú ho entén i aprèn a distingir entre les xifres dels telenotícies i les persones de carn i ossos, que som nosaltres i que vivim com volem i/o com podem la nostra vida intentant no ser jutjats.

M’acomiado, doncs, amb l’esperança d’haver obert alguna porta dins vostre,  d’haver fet reflexionar, encara que sigui només una mica, sobre la nostra condició d’éssers humans racionals, emocionals, socials i mitològics.

Moltes gràcies!

19/07/10

Capítol 12

La veritat és que no tinc televisió des de fa més de 3 anys i us prometo que es pot viure sense ella (tot i que tinc la sensació que el facebook s’ha convertit en una addicció similar), així que no sé quins són els problemes que sacsegen el món avui en dia i visc molt més tranquil.la sense saber-ho.

El que sí que sé, perquè això ja era així quan encara mirava la televisió, és que el món viu en un constant patiment i angoixa, amb una por perpètua a les guerres, a la crisi, al canvi climàtic, a la pujada del Euribor, a la caiguda de la borsa… Sembla que en qualsevol moment hi haurà un cataclisme que ens enviarà a tots a la merda.

I és per això que la Bea és “una heroïna del segle XXI” (cito al Miguel), perquè a la Bea no li preocupa res més enllà de les persones que té més aprop i de les coses que poden passar de manera immediata, no se suma a la histèria col.lectiva i es concentra en fer bé les coses que està fent en el moment que les està fent.

Ella vol estar bé, sentir-se en forma i quan li demano si no té més il.lusió que aquesta em respon: “además de estar bien?”. I té raó, quan un està bé, no es pot demanar més.

12/07/10

Capítol 11

Com tothom, hi ha èpoques que em sento plena i radiant, èpoques que penso que tot s’acaba, que no hi ha possibilitats, èpoques que estic enamorada, èpoques que em desenamoro… Èpoques que penso que la meva vida és un somni fet realitat, èpoques que tot s’enfonsa i perd el sentit. Però si un s’hi fixa, tot és sempre exactament igual… Tot depèn del color en el que un vol veure la vida.

Avui veig la vida de color gris, del mateix gris del cel… Però sé que demà sortirà el sol, perquè ja estem a primavera i la planta que em va regalar el Julito ho necessita. I perquè avui ha vingut la Núria i m’ha regalat un Toblerone gegant. Ha de sortir el sol perquè ho estem aconseguint, estem arribant a la recta final de la sèrie. De fet, si m’hi fixo, alguns raigs de llum ja comencen a esquerdar els núvols…

Moltes gràcies per seguir aquí!

05/07/10

Capítol 10

El recull de frases fetes espanyoles diu: “Desgraciada en el juego, afortunada en amores”. Bé… doncs aquesta dec ser jo perquè sempre perdo. No se’m donen bé els jocs de taula… Posada a perdre, perdo fins i tot al “cinquillo”.

Jo crec que és una qüestió d’interès i concentració, però he d’admetre que l’interès i la concentració tampoc van acompanyats d’alguna habilitat innata que m’hagi fet destacar mai en aquest àmbit.

De totes maneres, és una bonica manera de passar la tarda, ja que entre fitxa i fitxa, un es relaxa i parla de la vida, de l’amor, de les coses que el preocupen i de les que el fan lliure. És per això, que vaig acceptar un duel amb la Bea i un altre amb la Almídes… El joc no m’importava, m’importava el que podien dir mentre jugaven.

28/06/10

Capítol 9

La carta del Món al Tarot significa unió, plenitud, felicitat, que les coses flueixen sense obstacles i troben el seu lloc exacte. La carta del Món al Tarot és la meva preferida i és el que a vegades imagino que és Raval 14.

Sí, m’agrada el Tarot i el sé tirar. A casa la meva mare hi havia una baralla dels Arcans Majors i des de petita jugava a tirar-me-les i a tirar-les a les meves amigues. L’experiència m’ha anat mostrant què vol dir cada una de les cartes, i tot i que a vegades no s’han complert, sovint encerto les coses i em sembla divertit. Trobo que és una manera de reflexionar sobre la teva vida i valorar els pros i els contres de les situacions que vius.

Per això, quan ha sorgit l’oportunitat li he tirat les cartes als meus veïns, és una manera de conèixer-los i que em conequin, obre portes a reflexions que potser sense les cartes no hi hagués pogut arribar.

En aquest joc, les dues bandes hi surten guanyant.

Pàgina 1 de 3


© Xarxa Audiovisual Local
Logo_xtvl