Sobre el bloc

L’edifici del carrer dels Salvador número 14 és el reflex d’un barri en transformació, d’una manera de viure i d’una manera de veure el món; i alhora en sí mateix, una crítica social; ja que els seus habitants, estant com estan fora de tota ortodòxia, fan gala dels valors més importants: honestedat, generositat i fidelitat.

Categories

Paraules clau

Civilis XAL documental

17/05/2010

Capítol 3

Del que hauria de ser la vida a allò que al final acaba sent, hi ha un abisme. La pregunta, potser, és si és millor el que se suposava que havia de ser o el que és en realitat.

He fet tots els passos que un dia em van dir que havia de fer, he sigut (i sóc) aplicada en tot el que faig, tinc una carrera i n’estic estudiant una altra, he fet un màster, he provat de tenir parella estable i fins i tot una feina fixe… Se suposa que amb 30 anys hauria de començar a pensar en tenir fills, o tenir-ne ja, hauria de voler comprar una casa per viure-hi tota la vida, ja no hauria de somiar en el que vull ser la resta de la meva vida, perquè ja visc en la resta de la meva vida.

Però res d’això és veritat… De moment no vull tenir fills, no m’interessa tenir una feina fixe, no somio amb tenir una casa en propietat, no em preocupa tenir o no tenir una parella, qualsevol cosa que implica un “per tota la vida” m’espanta i sé del cert que el que em venen als anuncis de “sonrisa profident” no em donarà la felicitat… I llavors, quin és el camí que he de seguir? Quin és el camí d’aquesta generació perduda que estem anant a viure al Raval?

Més enllà del meu drama existencial, a la porta del costat, hi viu el Fran… Sense els estudis ni la panxa de Michael Moore, em fa un resum en primera persona de la pel.lícula “Capitalismo: una historia de amor”… La societat està en crisi, milions de persones a l’atur perden les seves cases i l’estat dóna diners al banc, i això com es menja?

Ben pensat, el meu drama existencial és tan petit i ridícul que és millor prendre-se’l a broma.


© Xarxa Audiovisual Local
Logo_xtvl