El Miguel és el meu director de fotografia, el productor executiu, l’ajudant de direcció i el confident en aquest projecte. A la vida real, és un dels meus millors amics amb el que comparteixo sobretot la hiperactivitat, la il.lusió per la feina que fem i el pacharán…

El pacharán ens ha portat molts problemes, però també grans moments, un d’ells l’he recordat ara rodant aquest capítol. Es tracta del que anomenem “el columpio de las cosas bonitas”: una nit de tardor, mentre el dijous universitari ressonava a l’esquena, els dos estàvem en un gronxador i cada vegada que tocàvem el cel amb els peus havíem de dir una cosa bonica que ens hagués passat.

10 anys després hi hem tornat a jugar sense adonar-nos-en, però en present i sense gronxador per saber si realment estem vivint la vida que volem viure. La Bea, que als dos ens inspira respecte i admiració, ens havia donat una lliçó sobre la búsqueda de la felicitat i la tranquil.litat, així que havíem de descobrir si ho estem fent bé.

El cas és que és bastant difícil saber si ho estem fent bé, probablement perquè cada un viu la vida com vol i no hi ha res que estigui bé o que estigui malament.